Obra in situ
Caminar, sentir, percebre, compartir, escoltar el territori i els éssers que l’habiten.
Amb els processos artístics desenvolupats i presentats in situ, practico la unió necessària amb l’entorn.
Hidrografies d’hivern (2025)
‘Maria’s work has a general ritualistic state to it, which can also be seen in the collection of objects that are on display all around the studio. Every niche is filled with carefully placed plants collected outside, barks, pine cones, special stones chosen and borrowed from the land. Altars of offerings to herself and every visitor of the cave-like studio. The open window gives view to the fruitful surrounding of the house, trees and the clay-covered skin of the earth. A window shutter functions as another means of display, cloth-like papers hang from it, wrinkled and covered in speckles of blue, orange, dark purple and brown colour. She carried them outside to take photos of those fabric-like pantings hanging from trees, touched by gushes of wind. Next to the window a painting which differs from the rest takes up space - an explosive form starting from a point in the middle of the paper: lines, movements and water mixed with colour are radiating towards the outer edges of the paper. It could be a dream, a vision, something blurred to us, but for sure clear as the light to Maria. There is so much to see here, to discover, every part of the room gets turned into a piece of work - even the lamp on the ceiling is covered with painted paper, illuminating colours, making the spots of different hues more visible to the eye. Long strips, banners even, of wrinkled papers, shaped by infused water are mounted around what used to be a chimney. It is now offering another nook to present the scenery of Maria’s work. Following the shape of the paper, colour spreads around the vertical center, travelling slowly through the whole length of it, covering it in dots, sparkling it, blending it, all in different hues. The paper strips moving slighty when someone is getting close, touching them, or when the enormous black dog of the house - Frida - is wagging her tail standing inbetween them.’
[…]
‘I am finding myself in a state of calm opennness, in which the light of the day shifts into a dark sky, full of stars. My eyelids closing, sleep coming over me, I drift into a vision of Maria's studio: soft colours, warmth, golden speckles and still movement in every moment…’
Paraules escrites per Sandra Eichinger, Historiadora de l’art i Comissària a Lentos Kunstmuseum Linz, durant la residència a Joya: arte + ecología / AiR, a Vélez Blanco, Almería (2025).
Renaixença Hídrica (2024)
Un prat que reviu amb l'aigua.
Paratges hidromàntics vaporitzen al cel.
L'esperit de la pluja enlaira les deus.
Un verd vibrant sembra tots els turons.
El riu dansant un cos transparent.
Bedolls verticals que guien les gotes.
Núvols, eterns, transmuteu vitals!
Ella, quasi mar, il·lumina el camí de roques.
La Rosa canina guarda la muntanya.
Poesia escrita per la mostra Renaixença Hídrica al Trull de La Selva de Mar (del 15 al 29 de juliol de 2024). Amb el suport de la Diputació de Girona i L’Ajuntament de La Selva de Mar.
Orografia de la llum (2024)
L’orografia és la part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l’estructura i l’evolució. També se’n diu del conjunt de les muntanyes d'un territori o de la representació gràfica d’una muntanya, d’un relleu.
A la sèrie d’aquarel·les orgàniques Orografia de la llum, vull transcriure de la manera més honesta el paisatge que s’estén dins meu. A partir de derives traçades en el territori de la Mar d’Amunt i els Pirineus Orientals, amb la pràctica de la meditació, un ecosistema ha crescut sota les parpelles dels meus ulls.
Vuit visions d’aquest territori interior s’agrupen de dos en dos, en un equilibri. El buit i el plè, la llum i la fosca, l’exterior i l’interior, la calidesa i la fredor, ens conviden a viatjar a través de tots els seus matisos. Il·luminant un entorn intern construït de molts cossos en una coexistència viva, en constant transformació, d’aspecte abstracte i irregular.. Morfologia també present a la terra que ens acull i que habitem.
La llum ha estat l’element que ha donat vida, forma i color a aquesta orografia interna. La troballa d’un centre de llum com a força iniciadora d’un camí de consciència, que m’ha portat a reconèixer tots aquells cims, valls, rius, prats, planes i mars que construeixen el territori interior.
Elements orgànics espigats de la terra, com ara flors d’espígol, de rosa silvestre, fulles de berbena, de buguenvíl·lea, de farigola, líquens, troncs i escorces, s’entremesclen amb pigments d’algues, de fulla de figuera, de cúrcuma, lapislàtzuli o d’hibisc, per jaure damunt la superfície de papers fets amb fibres vegetals. Amb l’aigua sempre com a element vinculant, font de moviment i fluïdesa.
Text per la mostra a l’ermita de Sant Baldiri a Cadaqués, amb la cura de Matèria edicions (del 22 de juny al 7 de juliol de 2024).
Aiguarir (2022-2023)
‘Un incendi que crema una muntanya.
Una muntanya d’alzinars surers que cremen, però que sobreviuen. Dues dones recullen l’escorça cremada d’una alzina surera.
La porten cap a mar, per a aiguarir-la.
Un acte col·lectiu, on hom escriu voluntats i les penja a les branques.
En deixar anar, en fer surar, els desitjos i esperances emprenen el viatge. Elles, aiguarint, continuen la seva sendera vera.’
Extracte del text escrit per a una acció col·lectiva i poeètica, en col·laboració amb Bárbara S. Barroso, a la platja de Caldes d’Estrac i per a la Fundació Palau, a cura d’Esther Vilà, en 2022. Continuació del procés realitzat l’any anterior al Centre ARBAR de La Vall de Santa Creu, el 2021.
La documentació en vídeo de 16mm és realitzada per la mirada de Carlos Vásquez Méndez.
S’estrena la peça d’imatge en movimient a 8 albe, una selecció de vídeo i mostra d’art contemporani a Noto, Sicilia, a cura de Carolina Ciuti (2023).
https://www.fundaciopalau.cat/event/aiguarir-despres-de-surar-una-bona-accio- per-aquest-nadal/
https://www.villegiardini.it/8-albe-quattro-radici-appunti-su-unidea-di-parentela/
Una (espècie) de meditació crítica a la vinya (2021)
‘La font és el jardí de la infància, allí tot neix i tot es forma, una remembrança que travessa generacions, de safareig i d'aigües alegres, i dels draps blancs que ens embolcallen dia a dia... Aquells temps eren tan macos! Fèiem trenes amb joncs i cebes, i els alls, tots lligats en un manyoc. La farigola i les aigües ho curen tot. En vessarem moltes per a promoure la guarició de la Serra. El foc transforma la terra i l'aigua la regenera: aviat tornarem a collir flors. Fora de l'humà, una se n'allibera i torna a la font primera. Lluny de la bandada, una s'agermana amb tota la matèria vibrant i sensible que l'aurèola. Eixim de la terra, creixem i ens nodrim d'ella, naveguem pels sols i ens enlairem amb les llunes, fins a culminar en un espai que ens guia de retorn cap a les aigües primordials.’
Extracte del text escrit i recitat per a una acció col·lectiva i meditativa, ‘Una (espècie) de meditació crítica a la vinya’, en col·laboració amb Bárbara S. Barroso, a la font de La Vall de Santa Creu, després de l’incendi que cremà la muntanya el mateix estiu, dins el cicle performatiu Simpoiesis del Centre ARBAR, 2021.
Sulla Palude (2019)
‘‘Sulla Palude’ documenta un seguit d’actes afectius empresos en un pantà als afores de Barcelona, on la natura es barreja amb la ciutat. Mentre recuperant un vincle amb un lloc d’infància, l’artista emprèn actes de respecte i amor cap al cos d’aigua que observa maltractat, en forma d’ofrenes fetes de matèria orgànica espigolada in situ. En les visites recurrents a l’ambient humit, convida a persones a participar al ritual, tot estimulant l’intercanvi d’idees i promovent converses al voltant de la relació que mantenim amb el medi habitat, recalcant la necessitat de realitzar-hi subtils gestos de cura.’ Carolina Ciuti.
El vídeo es la documentació del procés de final del Màster en Producció i Investigació Artística, presentat primer a Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani, i més tard a FIAC Cinéphémère Paris, a la selecció de films d’artista a cura de Carolina Ciuti, el 2019.
http://loop-barcelona.com/activity/cinephemere-2019-fiac-hors-les-murs/
As feridas da cidade (2018)
‘A pesquisa desenvolvida por Maria na Despina vai de encontro às suas experiências anteriores. Interessada nas marcas que o espaço urbano trás em sua matéria – chãos, paredes, fachadas -, a artista registrava fotograficamente os desenhos e manchas gerados a partir da ação do tempo.
Durante sua temporada no Rio de Janeiro, além da fotografia, Maria deu prosseguimento aos relevos que faz extraindo essas marcas da cidade. O que eram rachaduras e riscos se transformam em desenhos expostos para a fruição formal por parte do público. A relação com o chão – no caso de sua montagem – se perpetua devido à forma escolhida para mostrar esses objetos feitos com diferentes materiais. Um vídeo traz a artista em um de seus momentos de coleta e nos possibilita enxergar a história da cidade como um quebra-cabeça ou um mapa – muitas são as partes e, de fato, nada realmente se encaixa. O espaço público é essa sucessão de temporalidades que são amalgamadas e escapam às tentativas de sua racionalização.’
Raphael Fonseca, curador independiente, interpreta i tradueix el procés artístic ‘As feridas da cidade’ fet a Despina, Rio de Janeiro, 2018
Azulejos (2016)
‘‘Azulejos’ visa examinar o ato de partilhar a intimidade fotográfica online e trazê-lo ao presente: fotografar os elementos duma comunidade e relacionar as imagens de forma conceptual é uma forma de construir vínculos.
Em Arraiolos, Portugal, o contacto com os habitantes da vila foi feito fotografando os seus objetos, ruas e vivendas. Os estudantes de Artes Visuais da escola local participaram partilhando objetos pessoais encontrados nas suas casas. Depois de termos visto como o Google Search by Image relacionava as imagens com outras sob critérios visuais ‘planos’ como composição, cor, forma ou luminosidade, decidi fazer outra pesquisa seguindo um critério mais subjetivo: o da memoria visual ligada a um sentimento pessoal.
Combinei as imagens dos objetos com outras feitas na vila. As imagens desta instalação foram feitas durante os meus passeios em e a volta de Arraiolos. Elas sao parte da minha estadia cá. Acho que para me relacionar com um espaço preciso de habitá-lo fisicamente, repetir os percursos e fotografar as coisas de que me quero lembrar.. As cores escolhidas para esta instalação sao as cores que mais vi aqui: o branco das casas e o azul do céu, cores também presentes nos azulejos das igrejas portuguesas.’
Fragment del dossier de la mostra de final de residència a Córtex Frontal Arraiolos, 2016