mariamarvila
NEXO, curated by Magali Avezou
Mecànic, Barcelona, abr, 2018
'Derma', marcas de la ciudad, en arcilla, látex y pintura acrílica. Instalación en 'Senado Tomado', Despina, Rio de Janeiro, agosto 2018. Residencia posible gracias a la subvención para las artes visuales y la mobilidad de artistas catalanas del Institut Ramon Llull.
Despina, Rio de Janeiro
juliol i agost 2018


“A pesquisa desenvolvida por Maria na Despina vai de encontro às suas experiências anteriores no campo da fotografia. Interessada nas marcas que o espaço urbano trás em sua matéria – chãos, paredes, fachadas -, a artista registrava fotograficamente os desenhos e manchas gerados a partir da ação do tempo.

Durante sua temporada no Rio de Janeiro, além da fotografia, Maria deu prosseguimento aos relevos que faz extraindo essas marcas da cidade. O que eram rachaduras e riscos se transformam em desenhos expostos para a fruição formal por parte do público. A relação com o chão – no caso de sua montagem – se perpetua devido à forma escolhida para mostrar esses objetos feitos com diferentes materiais. Um vídeo traz a artista em um de seus momentos de coleta e nos possibilita enxergar a história da cidade como um quebra-cabeça ou um mapa – muitas são as partes e, de fato, nada realmente se encaixa. O espaço público é essa sucessão de temporalidades que são amalgamadas e escapam às tentativas de sua racionalização.”

Raphael Fonseca
Agraïments: Ana Ayuso, Carme Cases, Blanche Carreras, Carolina Ciuti, Jodie Chinn, Patricia Dauder, Atalanta Dickinson, Modest Ferrer, Clara Martínez, Joshua Perkin, Beatriz Rosell, Carolina Spencer,
Anna Vila, Antònia Vilà i Victoria.
Serra Cavallera.
gener 2020
Sulla Palude, 2019
Single channel HD video, 20’

"'Sulla Palude' documents a series of acts made in a swamp on the outskirts of Barcelona, where nature blends with the city. While the artist reconnects with a place of her childhood, she carries out respectful acts of love towards the demised swamp in the shape of offerings. Throughout the recurring visits, people were invited to participate to the ritual and stimulated to share ideas around their relationship towards the environment and the need to perform subtle gestures of care." Carolina Ciuti. The title references Augusto Genina's film, 'Cielo sulla palude', 1949.


Presented at Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani, Barcelona, 27 June - 21 July 2019.

On view at FIAC Cinéphémère, Paris, 19 October 2019. Film programme curated by Carolina Ciuti.
Un pinzell amb un tros de cabell meu i una branca de Maria Lluïsa.
Collserola, abril 2020
Outras marcas da cidade.
A Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani. Fotografia d'Eva Carasol.
Muntanya que vaporitza.
Collserola, abril 2020
Reliquiari de seda fet amb cabells de dos enamorats.
Carícies de pinzell a les roques del camí de la pomera vermella.

Obres fetes durant la residència d'art nòmada Cases amb ànima,
i exposades a l'Ajuntament de Pardines, setembre 2020.
La Maleta de Portbou, octubre 2020.
Galeria a cura de Carolina Ciuti, sota el títol de "Arte y confinamiento, o una exposición que hubiera podido ser".
Maria Marvila (Barcelona, 1991) percep l’entorn com un organisme viu i hi practica un apropament sensible a través de la seva pràctica artística. Una pràctica en constant mutació, puix està viva també, que es nodreix de teixir vincles afectius amb els éssers animats que es troba en les seves derives pel territori. La seva obra és vivencial, tàctil i visual a la vegada, i sovint inclou elements naturals espigolats de la terra. És Màster en Producció i Investigació Artística i Graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i l’Accademia di Belle Arti di Venezia. La seva obra s’ha presentat a diversos indrets com ara FIAC Cinéphémère, París, a cura de Carolina Ciuti; a Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani, Barcelona; a Despina, Rio de Janeiro; a MECÀNIC, Barcelona, a cura de Magali Avezou; a lokal_30, Varsòvia, en col·laboració amb Mary Szydlowska; i a Córtex Frontal, Arraiolos.


Maria Marvila percibe al entorno como un organismo vivo i practica un acercamiento sensible a través de su práctica artística. Una práctica en constante mutación, pues está viva también, que se nutre de tejer vínculos afectivos con los seres animados que encuentra en sus derivas por el territorio. Su obra es vivencial, táctil y visual a la vez, y a menudo incluye elementos naturales espigados de la tierra. Es Máster en Producción e Investigación Artística y Graduada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona y la Accademia di Belle Arti di Venezia. Su obra se ha presentado en diversos lugares como en FIAC Cinéphémère, Paris, a cura de Carolina Ciuti; en Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani, Barcelona; en Despina, Rio de Janeiro; en MECÀNIC, Barcelona, a cura de Magali Avezou; en lokal_30, Varsovia, en colaboración con Mary Szydlowska; y en Córtex Frontal, Arraiolos. Es fundadora de la residencia de arte y poesía, itinerante y vinculada al territorio Cases amb ànima.


Maria Marvila perçoit l'environnement comme un organisme vivant et pratique une approche sensible à travers sa pratique artistique. Une pratique en constante évolution, puisqu'elle est aussi vivante, qui se nourrit de tissage de liens affectifs avec les êtres animés qu'elle rencontre dans ses dérives à travers le territoire. Son travail est à la fois expérientiel, tactile et visuel, et comprend souvent des éléments naturels provenant de la terre. Elle est titulaire d'un Master en Production et Recherche Artistiques et d'un Diplômé en Beaux-Arts de l'Université de Barcelone et de l'Accademia di Belle Arti di Venezia. Son travail a été présenté dans la FIAC Cinéphémère, Paris, organisée par Carolina Ciuti; à Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani, Barcelone; à Despina, Rio de Janeiro; au MECÀNIC, Barcelone, organisée par Magali Avezou; à lokal_30, Varsovie, avec Mary Szydlowska; et dans Frontal Cortex, Arraiolos. Elle est fondatrice de la résidence d'art et de poésie Cases amb ànima.
Estel, fil, tujoïc, menhir, muntanya. Poema de Guillem M. S.
Draps blancs,

Peus descalços,

la terra nua

i nosaltres part d'ella.

D'aquella font, sempre hi brollava aigua.


La font és el jardí de la infància, allí tot neix i tot es forma, una remembrança que travessa generacions, de safareig i d'aigües alegres, i dels draps blancs que ens embolcallen dia a dia... Aquells temps eren tan macos! Fèiem trenes amb joncs i cebes, i els alls, tots lligats en un manyoc. La farigola i les aigües ho curen tot. En vessarem moltes per a promoure la guarició de la Serra. El foc transforma la terra i l'aigua la regenera: aviat tornarem a collir flors. Fora de l'humà, una se n'allibera i torna a la font primera. Lluny de la bandada, una s'agermana amb tota la matèria vibrant i sensible que l'aurèola. Eixim de la terra, creixem i ens nodrim d'ella, naveguem pels sols i ens enlairem amb les llunes, fins a culminar en un espai que ens guia de retorn cap a les aigües primordials.


Extracte d’una acció amb Bárbara Sánchez Barroso a la font de La Vall de Santa Creu, dins el cicle performatiu Simpoiesis a Centre ARBAR.


Fondament agraïda a na Isabel i a la seva família.

Imatge de Guillem Maria Serra.